AUDIOVISUALS

CONTEXT SOCIOCULTURAL, ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC S. XX

 

El cinema soviètic va néixer a Rússia l’any 1917, en un moment molt significatiu per Rússia, ja que havien acabat amb el procés revolucionari que va viure el país durant gairebé vint anys, entre el 1905 i el 1924. La revolució Russa va significar la destrucció d’un gran imperi com va ser l’Imperi Rus, governat per Tsar, un autòcrata. Aleshores comença una república federal de signe socialista on els camperols es converteixen en la nova potència industrial que va constituir l’Estat soviètic. 

Van ser uns anys durs per la població, ja que el conjunt militar va perdre soldats a causa de la Primera Guerra Mundial. També el sistema comercial i l’economia es van veure afectats i es va patir de fam. Aquesta crisi va provocar vagues i descontentació del poble, i d’aquesta manera es va detonar una gran revolta popular obrera. 

Aquesta revolució va ser constituÏda principalment per dues grans revoltes. La primera va ser la del febrer del 1917 on es va aconseguir enderrocar mig mil·lenni de govern autocràtic. La segona va ser al octubre, en aquesta el Partit Bolxevic, liderat per Vladimir Lenin, va prendre el poder al govern provisional. Tot i així, no hi va haver pau, de fet va causar més conflictes entre els revolucionaris i els contrarevolucionaris. Aquests van desencadenar en una guerra civil que va durar del 1917 fins el 1922, any en que els bolxevics van vençer la guerra. A partir d’aquesta victòria sorgeix el naixement de l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). 

El desig de l’art va començar amb la Revolució Socialista d’Octubre, per tal de que servís a les masses d’una manera activa. Aleshores, quan els bolxevics van aconseguir el poder l’any 1917, la majoria dels soviètics eren analfabets, però els revolucionaris necessitaven que tota la població tingués consciència del que estava passant, llavors pensaren que el cinema era el millor mitjà per fer-ho. Tot i què abans de la revolució el cinema ja era la forma d’art que més utilitzaven els soviètics per entretenir-se, ara amb l’arribada de la revolució significarà molt més per tal de fer propaganda i difondre el missatge revolucionari. 

Va ser tant important que l’Estat Soviètic va demanar els cineastes nous encàrrecs per ser més actius en l’educació de masses i ensenyar-los una nova visió del món i concepció socialista. Aquestes pel·lícules es van anar projectant en els trens que recorrien la Unió Soviètica. El fet de que guanyessin la Revolució d’Octubre va causar un canvi polític de la societat i es platenjaren un nou paper de l’art.

 

El cinema soviètic és una arma en mans del poder des de la revolució russa.  

Les figures de Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov i Sergey Eisenstein són considerats, no tan sols els fundadors del cinema soviètic, sinó també els primers teòrics del cinema a nivell global. Des d’un principi es sentiren atrets pel muntatge i, per tant, hi experimentaren molt fins el punt d’arribar a establir part de les bases de lo que avui anomenem llenguatge audiovisual. A través d’aquest muntatge, és a dir, mitjançant la composició d’imatges o de seqüències en una escena aconseguien transmetre la idea sense necessitat d’utilitzar paraules, el seu muntatge expressava amb imatges. Com que estem parlant d’una producció de cinema mut, només tenien la possibilitat d’expressar mitjançant la imatge, això, per tant, els obligava a experimentar molt amb el muntatge.

 

Dziga Vertov dirà del muntatge que és com la «construcció de la pròpia vida»; i Kuleshov conclourà: «el muntatge és un mode de percebre la vida». Per a Kuleshov lo primordial no és el contingut dels trossos de pel·lícula, sinó el mode d’unir-los entre sí. Per a Pudovkin, alumne integrant del Taller de Kuleshov, el muntatge configura la base estètica del film, per això durà a terme una experimentació semblant a la del seu mestre48. Eisenstein defensava el muntatge intel·lectual, com ell mateix el denominava, un muntatge capaç de transmetre idees a l’espectador mitjançant la juxtaposició dels plans. 

 

GRANS AUTORS

 

Les figures de Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov i Sergey Eisenstein són considerats, a part dels fundadors del cinema soviètic, també els primers teòrics del cinema a nivell global. 

• Eisenstein fa el seu primer llargmetratge amb 26 anys, però és el seu segon film, El Cuirassat Potemkin que el condueix a la fama.

• Dziga Vertov és un cineasta d’avantguarda, s’oposa a un cinema dramàtic i literari. Primera peli “L’aniversari de la revolució”. En els primers curts no tenia en compte la continuitat formal, temporal ni lógica, sino que buscava un efecte poètic per impactar els espectadors. El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge

• Lev Vladimirovich Kuleshov va començar a ser director l’any 1917 i va dur a terme “films sense pel·lícula”, eren fotos fixes que demostraven el poder del creador del muntatge. Això últim ho va fer amb un experiment, consisteix en aconseguir infondre força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor. 

LI van encarregar un film comercial, aventurer i amb una història d’amor, “Un cant d’Amor inacabat”. 

• Vsevolod Pudovkin,  s’estrena amb dos curts, “La febre dels escacs” i “ el mecanisme del cervell”. Un any després fa el primer llargmetratge “La mare”. Es basen en narracions individuals i consciència política.

 

INTRODUCCIÓ DEL CORRENT:

El corrent cinematogràfic al que s'adscriu la pel·lícula Octubre, i l'obra de S.M. Eisenstein és el Cinema Soviètic. S'anomena així al corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial. Va esdevenir un corrent molt important perquè consideraven el cinema com una via per distribuir els seus pensaments i filosofies. Va existir del 1917 al 1929.

 

CARACTERÍSTIQUES:

• El cinema soviètic va resultar un gran avenç en quant a els muntatges que feien en les seves pel·lícules ja que li van donar gran importància i és el principal recurs estètic que utilitzaven. Aquest es caracteritzava principalment per dividir-se en dues maneres de fer. La primera, marcada per directors com Kozinterv i Eisenstein, es basava en la successió de curts plànols seguits per aconseguir impactar als espectadors. En canvi la segona basant, amb directors de referència com Dziga Vertov, optaven per un cinema on es mostra més la realitat, iniciant el que seria el cinema documental. També es caracteritza per la superposició de plànols, i la utilització de relacions simbòlics i plànols de detall.

• En alguns casos també s’evitaven els intertítols als fils per així emfatitzar en la part visual d'aquestes per sobre de la part narrativa dels títols. 

• *en aquest muntatge aprofitaven el fet de contraposar dues imatges per a derivar-ne una de tercera. 

 

• Sergei M. Eisenstein, considerado el principal exponente del cine soviético, categorizó el montaje en cinco grandes categorías dentro de su ensayo Montaje de atracciones, las cuales son:

Montaje Métrico: En este tipo de montaje sigue un patrón de un número específico de fotogramas. Es decir, cuando se llega a este patrón se debe cortar el plano sí o sí, sin importar lo que está sucediendo dentro de la imagen. Este tipo de montaje se inspira en estructuras de ritmo muy básicas y sencillas (3: 4, 2: 4, 1: 4) y busca la reacción emocional del público.

Montaje Rítmico: Los fotogramas en su movimiento y la duración de los planos tienen una duración acorde con el ritmo musical.

Montaje Tonal: Relacionado con el rítmico. El tonal utiliza el significado emocional de las imágenes, no sólo la duración de los cortes. Pudiendo aumentar la tensión o reducirla según el uso que se dé a las imágenes. 

Montaje Sobretonal: También conocido como Asociativo o Armónico, es la unión de los montajes métrico, rítmico y tonal en un cálculo colectivo de todas las atracciones generando una imagen más abstracta y complicada.

Montaje Intelectual: Es un montaje de sonidos y armonías de aspecto intelectual, se trata de un montaje simbólico, como se vio en esta secuencia de Octubre de Eisenstein.

• https://historiadelcine.es/por-etapas/cine-sovietico-montaje/#montaje-sovietico

 

• Fugen de l’estil propi de Hollywood tant artificial, per donar una mirada més realista a les seves imatges i amb un to documental.

• El arguments principals son l’exaltació obrera, les temàtiques revolucionàries i el patriotisme. 

• Pel·lícules protagonitzades per massa anònima, sense personatges destacats 

• Corrent en contra de l’ús creatiu del cinema sonor, de fet els principals directors del cinema soviètic van firmar l’any 1928 un manifest assenyalant els perills de que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so. (mut)

• Sinema mut, rebutjaven l’ús del dialeg i sons, per enfatitzar el muntatge, utilitzaven només música de fons.  

• Utilitat: com a obra d’art i espectacle, però sobretot com a propaganda de les seves idees polítiques.  

 

 

PEL·LÍCULES I GRANS ESCENES

info sobre diferents de les pelis i directors: https://www.docsity.com/es/apuntes-el-cinema-sovietic-moviments-cinematrografics/4507968/

 

Cinema soviètic Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1928) 

• Tanca una triologia

• filosofia comunista

• no personatges principals

 

Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)

 

Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925) 

• fets reals

• La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. 

El film està compost de cinc episodis:

• Homes i cucs 

• Drama al port 

• El mort clama venjança 

• L'escala d'Odessa 

• Trobada amb l'esquadra 

Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)

• basada enla novela de Maaximo Groki que parla del realismo socialista.

• mostra la lluita d’una dona contra el règim zarista.ç

 

Ivanovo detstvo / La infancia de Iván (Andrei Tarkovsky, 1962)

• nen orfe i segona guerra mundial (infància)

• Es adoptat per l’èxercit roig i per venjança a la mort dels seus pares col·labora amb les tropes soviètiques

 

*escena cutxet caient per les escales