AUDIOVISUALS
ARIANA CARDONA
- Definició del mitjà i trets distintius.
Un còmic (o historieta il·lustrada) és una narració mitjançant una sèrie d'imatges que tenen com a objectiu transmetre i narrar una història al lector i provocar una impressió estètica. Per arribar a això, hi ha diversos recursos gràfics que utilitza cada autor.
CARACTERÍSTIQUES:
·Imatge seqüencial.
·Espai i temps.
·Guió.
·Plasticitat del text.
·Temàtica il·limitada.
·Capacitat simbòlica.
ESTILS:
·Americà o realista.
·Cartoon.
·Europeu.
·Manga.
- Història del còmic.
L'origen remunta a les il·lustracions satíriques i iròniques (del còmic modern).
A Catalunya s.XX el còmic tenia el nom de "Patufet" per la popularitat de la revista En Patufet. També tenia el nom de tebeo per la difusió de 1917 al 1998 de la revista TBO.
- La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.
Una vinyeta és el requadre que conté les imatges dibuixades on es desenvolupa la història.
Les vinyetes constitueixen la unitat mínima d'acció seqüencial en el desenvolupament d'un còmic. La seqüència consecutiva de vinyetes aconsegueix articular la narració o el relat de la historieta. En cada canvi de vinyeta es simula la producció d'una variació temporal o espacial, de manera que les seqüències de la narració es van desenvolupant en vinyetes successives.
Els acudits d'humor gràfic que acostumen a ocupar una sola escena de caràcter satíric o humorístic, també s'anomenen vinyetes. Aquestes vinyetes no acostumen a formar part de cap seqüència seriada, com passa en el còmic. D'aqui que el còmic i la historieta es diferencien i es consideren gèneres diferents a l'humor gràfic o el dibuix satíric.
En el format, les vinyetes acostumen a ser resseguides amb una línia més aviat prima, però també pot ser gruixuda. També pot ser que els límits de les imatges dibuixades conformin una vinyeta, sense haver de resseguir-ne els contorns. En casos d'haver de representar somnis, al·lucinacions, miratges, o l'efecte de drogues o pèrdua de consciència, els límits de les vinyetes es poden representar de forma vacil·lant, en forma de fum, en forma sinuosa, etc. Tot això forma part dels recursos gràfics del còmic.
Les tires còmiques clàssiques acostumen a tenir tres o quatre vinyetes col·locades en sentit horitzontal.
Les pàgines de còmic es divideixen en tantes vinyetes com l'autor necessita per explicar la seva història, marcant el ritme de la narració amb la mida i disposició de cadascuna de les vinyetes. L'ordre de lectura habitual de les vinyetes, és de dalt a baix i d'esquerra dreta.
TIPUS:
·Vinyeta tancada.
·Vinyeta oberta.
·Vinyeta ortogonal.
·Vinyeta diagonal.
·Vinyeta interio.
·Vinyeta exterior.
·Vinyeta decorativa.
·Vinyeta trencada.
·Vinyeta psicològica.
ESPAI I TEMPS DE LES VINYETES:
·Tamany de la vinyeta.
·Informació visual.
·Informació textual.
- Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
Els personatges són la part principal del còmic i depèn de l'ocasió i la situació és necessari certes expressions facials i moviments.
- Els textos i els símbols gràfics.
El text i la tipografia també depenen molt de la situació i la ocasió.
- El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.
El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.
