AUDIOVISUALS

CARTELLISME D’ENTREGUERRES

PALAU ROBERT DE BARCELONA

El passat dilluns 22 de febrer vam visitar el Palau Robert de Barcelona. Aquest edifici neoclàssic es troba a Passeig de Gràcia, i és un centre d'exposicions.

 

Es va construir entre el 1898 i el 1903. És de forma cúbica amb tres façanes a l’exterior. La composició de les façanes és variada, però tot i així, comparteixen característiques. Els balcons de la planta baixa formen un arc pla, emmarcar amb llindes i muntats a base de carreus encaixonats. La resta de balcons formen un arc de mig punt.

 

La façana principal té una composició variada. Juga amb els ritmes dels eixos d’obertures. I els dos balcons tenen una volada de pedra amb dues mènsules i tancada. En un extrem de la façana hi trobem un cos adossat i emmarcat per un arc de mig punt.

 

S'hi organitzen diversos actes i activitats de tipus cultural i social, a més d'exposicions.

 

​

AVANTGUARDA I EL CARTELLISME D’ENTREGUERRES

El cartellisme d'entreguerres va sorgir a principis del segle XX fins la Segona Guerra Mundial, és a dir, del 1914 al 1945.

 

En l’avantguarda van ser els primers en presentar l’experimentació i la creació de les temàtiques, i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants.

Els seus respectius moviments són: l’expressionisme alemany, el cubisme francès, el suprematisme rus, el constructivisme rus, el futurisme, l’escola Bahaus, el dadaisme, el surrealisme… i també el cartellisme.

 

​

EXPOSICIÓ AIXAFEM EL FEIXISME. EL COMISSARIAT DE PROPAGANDA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

 

Aquesta exposició mostra com era el cartellisme d’entreguerres i per a què s’utilitzava. Explica els mitjans i les estratègies que van fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.

 

Aquesta estrategia del Comissariat és comunicativa. Va treballar per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i explicar-se davant l'opinió pública republicana catalana i espanyola. És per això, que la propaganda va obtenir un gran paper durant la guerra civil.

 

A la zona republicana, es considerava que no s'implicava lo suficient al conflicte bèl·lic. És per això, que  Miravitlles posa en marxa una campanya per donar a conèixer la contribució catalana a la guerra. Ho fa explicant la solidaritat amb el poble madrileny, aportant militar catalans i atenció als refugiats.

 

Se centra especialment en la lluita contra el feixisme durant la guerra civil. Es presenten un munt de cartells propagandístics de la guerra civil.

A més hi ha diversos eixos cronològics sobre la guerra, i s’hi situen els seus respectius cartells. A més està dividida per apartats: propaganda i publicitat,  la rereguarda catalana, el comissariat a partir dels fets de maig, la militarització del comissariat, l’esclat de la guerra civil, etc…

 

ANÀLISI DE DUES OBRES

D’entre molts cartells, em va cridar l’atenció especialment aquests:

 

AIXAFEM EL FEIXISME / CONTRA EL FEIXISME

 

És una obra de Pere Català i Pic, creada l’any 1936.

 

En aquesta fotografia podem veure-hi un peu amb una espardenya

trepitjant el símbol del feixisme.

Aquest cartell té la intenció de posar en consciència, mobilitzar

la població perquè s’impliqui en la guerra, i en intentar cohesionar

i mostrar qui és l'autèntic enemic: el feixisme.

 

Aquest és el vessant ideològic de la propaganda del Comissariat.

 

És un dels cartells més icònics de la guerra civil.

 

LA MASCOTA DE LA REVOLUCIÓ / EL MÉS PETIT DE TOTS

 

La seva finalitat és simbolitzar la lluita antifeixista del catalanisme

durant la guerra civil espanyola.

 

Podem veure-hi un nen que avança vestit amb una granota d’obrer, un

barret frigi, amb una senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat.

Símbol de que crida a lluitar contra els facciosos.

 

La imaginació els porta a crear objectes tan curiosos com aquesta

estatua. Ideada per l’escultor Miquel Paredes.

No li troben nom, i un dia, mentre el representant de la UGT-PSUC al

Comissariat, Emili Granier i Barrera, canta la melodia popular

d’Els tres tambors, a Miravitlles se li ocurreix d’anomenar-lo com el

protagonista de la cançó: El més petit de tots.