top of page

SURREALISME

CONTEXT HISTÒRIC - Principis dels anys 20, s’origina a París

És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixistes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat. Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres. Durant els primers anys del segle XX, es va fer el primer viatge espacial. En quant a la medicina, es van fer nombrosos avenços com els antibiòtics, anticonceptius, i transplant d'òrgans. A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular. Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i l'electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)

 

CONTEXT ARTÍSTIC [del moment i influents post surrealisme]

El Surrealismo surge hacia 1924 con el manifiesto teórico de André Breton. Los artistas de este movimiento, afirmaban que debía de existir una realidad independiente de lo visible, donde se anulaban totalmente los controles racionales, dando lugar a que la mayoría de las imágenes sean psíquicas, subjetivas y oníricas.

Dentro del surrealismo se distinguen dos líneas bien diferenciadas:

  • Corriente Surrealista abstracta; en la que el artista reproduce un universo de símbolos, a veces abstractos, surgidos del inconsciente y el azar, siendo Joan Miró, uno de sus principales representantes.

  • Corriente Surrealista figurativa; en la que el artista recrea asociaciones extrañas e inquietantes, propias de mundo de los sueños, atendiendo a las normas tradicionales de representación figurativa, siendo Salvador Dalí y René Magritte sus principales valedores.

 

CARACTERÍSTIQUES:

  • De caràcter cubista i dadaista.

  • Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.

​

  • Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).

​

  • Manté molts dels seus grans motius: creació al marge de tot principi estètic i moral, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents.

​

  • Els objectius del surrealisme eren desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.

​

  • Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.

​

  • Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.

​

  • A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.

​

OBRES

 

​

ACTORS I ACTRIUS

 

  •  Simone Mareuil (1903-1954)

  • Conrad Veidt (1893-1943)

bottom of page