AUDIOVISUALS

FUNDACIÓ MIRÓ

El passat dimecres 19, van anar a la Fundació Miró d'excursió. Però jo com estava malalta no vaig poder anar, així que he buscat informació sobre l'exposició sonora i uns quants artistes.

EXPOSICIÓ ART SONOR?

Aqueta exposició, cronològicament, es centra a finals del segle XIX fins l'actualitat. Aquesta exposició va del 26/10/19 al 23/02/20. El seu títol és d'un article de Max Neuhaus (pioner de  la instal·lació sonora). Presenta la presència sonora en l'art i explica com aquesta incorporació es faci present de manera diferent i augmentada.

Consta de diversos dibuixos, pintures, instal·lacions i escultures, amb un efecte sonor. En aquesta selecció s'hi troben diverses obres com:

• La primera escultura de John Baldessari.

• Els treballs plàstics de John Cage.

• La peça sonora de Louise Lawler.

ROLF JULIUS

Rolf Julius és un artista que va néixer el 25 de gener de 1939, i va morir el 21 de gener de 2011. Aquest artista pertany al gènere de música clàssica.

JOHN ANTHONY BALDESSARI

John Baldessari és un artista estatunidenc que va néixer el 17 de juny de 1931, i va morir el 2 de gener de 2020. El seu camp de treball és la pintura, però també és arquitecte, fotògraf, pintor i il·lustrador. Va estudiar a la Universitat Estatal de San Diego i a la Universitat de California (a Berkeley).

John Anthony Baldessari va utilitzar el vídeo i va dissenyar instal·lacions que formen part de les representacions. Però el considerem pioner de l'art conceptual.
Es anys 70, va produir películes, vídeos, instal·lacions, escultures i fotografies.
Els anys 80, les seves composicions fotogràfiques amb material fílmic van iniciar l'apropiacionisme artístic.
Premis guanyats:
 

• Goslarer Kaiserring (2012).

• Membre de l'acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2004).

• Beca Guggenheim (1986).

CAIXAFORUM

El CaixaForum és un centre de cultura dirigit per la Caixa. Està situat a la muntanya de  Montjuïc, Barcelona. Aquest edifici està creat l'any 2002. El CaixaForum dispon d'una varietat d'exposicions, conferències i tallers, gestiona tota mena de cultura.

A aquí l'1 de desembre hi vam anar veure dues exposicions: primer, En Caiguda Lliure; segon, Òpera, passió, poder i política.
 

EN CAIGUDA LLIURE

Aquesta exposició és d'art contemporani, temporal: des del 10 d'octubre del 2019 fins al 9 de febrer de 2020. Es centra entre el 1969 i l'actualitat. En Caiguda Lliure contextualitzar dinàmiques per aproximar-se.
Aquesta exposició analitza diferents accions i narratives per centrar-se en la condició actual.

LABERINT
El Laberint és una obra que destaca moltíssim, ja que està només just a l'entrada i és molt gran. Està realitzada per Àngels Ribé.

Aquesta obra és com un obstacle físic i té forma d'espiral. Esta formada per cortines/teles de plàstic.

A mesura que t'anaves endinsant en el laberint notaves una sensació d'angoixa i inseguretat que cada vegada anava a més. Aquestes sensacions són degudes a que aquest laberint et priva la llibertat, i per això et fa sentir tanta angoixa i inseguretat.

A més a més, aquesta obra intenta buscar una connexió amb el públic.

 

ÒPERA
Aquesta exposició també és temporal: des del 19 de setembre de 2019 fins el 26 de gener de 2020.
Aquesta exposició combina la música. En aquesta exposició han estat presents diferents artistes: Venecia, Londres, Viena, Milan, Paris, Barcelona, Dresden i Leningrad, Claudio Monteverdi, Wolfgang A. Mozart, Richard Wagner, Georg Friedrich Händel, Giuseppe Verdi, Isaac Albéniz i Dmitri Shostakóvich.

A part d'escoltar òperes, en aquesta exposició també vam veure llibres, vestimenta i obres relacionades amb l'òpera.

PIANO DE MOZART
Aquest piano estava distribuit a l'apartat de Viena, Àustria, de l'exposició Òpera. Viena és la ciutat o va néixer l'autor Mozart (qui va tocar aquest piano) i on va créixer. També és on es va fer conèixer.

L'11 de gener del 1787, Mozart va estrenar l'òpera de Don Giovanni, al Teatre Estatal, on va obtindre un gran resultat. I el gener de 1787 va estrenar la seva Simfonia número 38: La Praga. I per últim, al setembre de 1791 va estrenar l'òpera de La Clemenza di Tito.

Es a dir, aquest piano té una gran importància.

 

MUSEU DE GRANOLLERS

Obres relacionades:

 

 

 

 

 

Les tres són obres religioses i segueixen l'ordre: quan carrèga la creu, la mort a la creu i la resurrecció.

Element kitsch:
Al Museu de Granollers vam descobrir el concepte kitsch. A casa meva tenim aquest element kitsch que fa referència a un moment important del barça:

 

Aquest objecte és com un quadre on han posat la gespa del Camp Nou.

 

CINEMA EDISON

 

 

Anàlisi de la pel·lícula

Director: Danny Francis Boyle.

Biografia del director: És un director de cinema, guionsita i productor de cinema. Va néixer el 20 d'octubre, l'any 1956, a Radcliffe, Anglaterra. Es va formar a la Universitat de Bangor.

Danny Boyle és destacat per certes obres: Tranispotting (1996), Slumdog Millionaire (2008) i 127 Hours (2010).

Ha guanyat el premi Oscar al 2009,Globus d'Or i els premis Bafta, tots amb Slumdog Millionaire. Educat en la Universitat de Bangor.
Gènere: Musical, comèdia i drama.
Corrent cinematogràfica o moviment: Corrent britànic influenciat per els estadounidenses.
Format de la pel·lícula: 2,39:1
1. Argument: Jack Malik és un cantautor britànic que somia amb la fama i conta amb l'ajuda de la seva amiga Ellie. Però té un accident d'autobus, l'atropellen a causa d'un apagada global, i Jack és un dels únics que recorda als Beatles. Així que comença a cantar les seves cançons i aconsegueix la fama. Però dos persones reconeixen i recorden els Beatles, i en comptes de dir-li que és una còpia, com es pensava que li anaven a dir, li agraeixen que els segueixi tocant.
2. Recursos visuals: 

• Plans: Principalment utilitzen els plans generals, els primers plans i els plans mitjans llargs. Però també utilitzen plans que no se solen utilitzar com: els plans diagonals o el plans verticals.

• Moviment de la càmera: La càmera està en un constant moviment, busca acompanyar els canvis de plans suaument. I en alguns moments la càmera es torça per donar-hi dinamisme.

• Posada en escena: No fa girs gaire bruscs, ja que així acompanya els canvis de plans.

• Actors: 

             - Himesh Patel (Jack Malik).

             - Karma Sood (el jove Jack Malik).

             - Lily James (Ellie Appleton).

             - Jaimie Kollmer (la jove Ellie Appleton).

            - Kate McKinnon (Debra Hammer).

            - Ed Sheeran (Ed Sheeran).

            - Sophia Di Martino (Carol).

            - Joel Fry (Rocky).

            - Ellise Chappell (Lucy).

            - Harry Michell (Nick).

            - Camille Chen (Wendy).

            - Alexander Arnold (Gavin).

            - James Corden com ell mateix.

            - Sanjeev Bhaskar (Jed Malik).

            - Meera Syal (Shelia Malik).

            - Karl Theobald (Terry).

            - Michael Kiwanuka com ell mateix.

            - Robert Carlyle (John Lennon).

• Continuïtat: La continuïtat ha estat prou fluida en el moviment ed la càmera i la il·luminació.

• Escenografia: L'escenografia ha estat realitzada per Patrick Rofle. Han jugat amb altres elements a l'hora de tornar al passat, sense utilitzar el típic d'utilitzar colors clars.

• Recursos estilístics:

• Banda sonora: La banda sonora de la peli és creada per Daniel Pemberton. També s'utilitza alguna cançó del famós cantant Ed Sheeran, i moltes dels grans The Beatles.

• To del llenguatge: El llenguatge és col·loquial i utilitza diferents localitzacions, com paisatges, carreteres, etc.

• Llum: Juga amb tot tipus d'il·luminació, clara de dia, i obscura de nit o en ocasions dramàtiques.

• Color: Abunden els color vius com el groc, el vermell, etc. Però en escenes dramàtiques no utilitza aquests colors, utilitza colors obscurs.

• Vestuari: L'encarregada de tot el vestuari és la Lisa Bracey, i és un vestuari actual.

3. Tria un personatge i fes la descripció:
He escollit Jack Malik, el protagonista. Jack és un home apassionat per la música des de petit. Té molta esperança, però fins a un cert punt. Per assolir els seus somnis i no rendir-se, conta amb l'ajuda de l'Ellie, la seva mànager i millor amiga (la qual està enamorat). No només té el suport de l'Ellie, sinó que també el de la seva família.
Jack és un cantant i compositor amb poc talent i problemes de Lowestoft.
És molt valent, per afrontar les dificultats que té al llarg de la seva vida. Però per culpa de centrar-se massa en la música, ha descuidat a persones que sempre han estat allà per ell i l'han atès molt bé, com l'Ellie. Finalment, ell obra els ulls i es dona conta del que ha perdut, i deixa de ser un músic egocèntric que ha aconseguit el se somni, la fama del cantant. I torna a ser ell.
4. Tria una escena per explicar-la:
Una escena que em va sobtar va ser quan ell estava intentant ensenyar la cançó Let It Be, dels The Beatles, als seus pares, però no paraven de sorgir imprevists: tocaven al timbre, el pare no callava, etc. Com si no li volguessin prestar atenció, i ell ho notava, se sentia malament, perquè semblava que no els hi importés. Finalment, ell que havia intentat ja masses vegades cantar i tocar la cançó amb el piano es va enfadar.
Aquesta escena utilitza diversos plans, per exemple: el primer pla, el pla mitjà, etc. I utilitzen colors més càlids.

PANORÀMIC

FESTIVAL PANORÀMIC

El festival Panoràmic és el festival que explora la relació entre el cinema i la fotografia, i promou la recerca de nou llenguatge. Es va celebrar entre el 17 i el 20 de novembre a la Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

La tercera edició tracta de la col·lonització a l'espai. Aquest festival està dirigit i impulsat pel fotògraf Joan Fontcuberta, es consolida amb més participans, activitats i espais. Aquest festival també acull diferents exposicions i actes del Museu de Granollers, el Museu de Ciències Naturals i el Cinema Edison.

Aquest any hi han hagut 11 exposicions de diversos artistes: Cristina de Middel, Martin Parr o Marcel·lí Antúnez.
 

ROCA UMBERT

Jaque la Roca Umbert és on es va realitzar el festival Panoràmic anem a explicar-lo una mica:

La Roca Umbert Fàbrica de les Arts és un centre cultural polivalent situat al recinte fabril reconvertit. En aquest espai hi conviuen artistes, professionals de la cutura, la comunicació i les tecnologies.

Josep Umbert i Ventura va fundar la fàbrica Roca Umbert l'any 1871 a Sant Feliu de Codines. Coneix un creixement molt ràpid, que el porta a traslladar-se a Granollers l'any 1904. El gener de 1939 va sofrir un incendi, del que es va anar recuperant lentament. I el 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s'acullen al Plan de reconstrucció tèxtil. Però l'any 1976 es trasllada a la Batllòria, Sant Celoni, on es construeix un nou edifici. Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les portes el 1991 i l'Ajuntament de Granollers adquereix les instalacions a l'any 1993.

 

513m2 NAU BOSTIK
 

ACTIVITAT 1: A PARTIR DE L'EXPOSICIÓ DE FOTO

1.1

 

 

 

 

 

 

 

1.2

 

A l'hora de fer aquesta fotografia he tingut en compte la llum i el contrast. Respecte el significat, al ser una col·lecció de la seva vida, he volgut transmetre l'inici de l'adolescència.








fotos descartades

1.3

 

Aquesta col·lecció tracta el tema de la malaltia de Alzheimer. Aquesta malaltia fa que perdis la memòria.
A l'hora de fer les fotos he tingut en compte que havia de ser una persona gran, ja que Alzheimer ataca a persones grans. I al atacar a la memoria he vist una relació amb les parts del cos i la vellesa aixi que he decidit fer fotos a parts del cos.

 

Les meves fotografies:

 

 

 

 

 

 

 

 

ACTIVITAT 2: ART URBÀ
 

2.1

Els grafits són cada vegada més complexos, el grafit no es pinta, s'escriu, són lletres que descriuen un nom.
És llibertat d'expressió, però també un joc d'ego, segons la capacitat de peces que pots pintar.
La diferència entre el grafit i l'art urbà és què el grafit està fet per la gent que pinti grafits. Per una altre banda, l'art urbà vol transmetre, i no necessàriament la gent l'ha d'entendre.
Barcelona va ser una de les maces mundials de grafits. Als anys 90 Barcelona era un referent, molta gent hi anava a pintar. Fins que va arribar un punt on totes les parets o gairebé totes estaven grafitejades i ho van prohibir, i van començar a multar. Fins que en un festival es va demanar que deixessin espais per poder pintar, i va funcionar.
En aquesta exposició vam veure diferents grafits:

 

Face:

Va ser un dels pioners que va portar els grafits a Barcelona. Va presentar un grafit al Open Wolrd Conference amb esprai sobre ciment.
Greeg Jager: 

Les lletres han anat deformant i s'ha convertit en art abstracte, en una tipografia deformada.

El va pintar el juny del 2019 per el festival B Morals, és estètic, no el va pintar per res en especial.

Sawe:

El grafit és molt ortodoxa ha de tenir certes normes com els bordes... Li ha donat una volta a tot això i fa d'un grafiti aburrit, un divertit.

 

 

Kram i Eleden:
La seva tècnica és l'sprai. Ha perdut importància les lletres i n'ha guanyat els personatges.
Sixer:
Va fer una exposició de l'art urbà, que volien convidar a Banski perquè fes una intervenció, però ell va dir que no volia i va declinar amablement la seva invitació.
Aquest grafit es va fer a l'any 2016.

 

Després Roger va intentar imitar la pintura de Sixer amb els ulls tancats, i el resultat va ser el següent:

 

Mohamen Lghacham:
Ve del grafit, però el seu estil té una formació artística. Té un estil determinat per els il·legals i un pels de carrer. És realista. Aquest mural va ser pintat a l'any 2016.
Miquel Werd:
Pintura clàssica i en blanc i negre.

 

Juanjo Surace:
Juanjo feia projectes específics, és a dir, específics pel lloc on exposava. La seva tècnica és l'sprai.

 

Xupet Negre:
Ha creat un logo i l'ha convertit en la seva firma. La seva tècnica també es sprai, ja que és una manera ràpida de pintar i ho pot repetir. Aquest grafit va ser pintat l'any 2016/2017.

 

Jaz (Franco Feasoli):
Aquest mural està fet amb matèria orgànica. Denota que l'art urbà és un art afi i com està al carrer, està sotmès a que li passi qualsevol cosa. Aquest mural està pintat des del mes de juny d'aquest any.

 

 

2.2 i 2.3

 

 

Aquest mural em recorda a la pel·lícula "Alicia en el pais de las maravillas", pels colors i el rellotge que hi ha dintre del primer calaix.

També em recorda a la pel·lícula "Peter Pan", pels calaixos.

També al conte "Pinocho", ja que el personatge és de fusta.